Una mica d’història
Començaré explicant una mica d’història. Abans que Badalona fos un enclau romà hi havia un poblat ibèric localitzat al turó d’en Boscà i que fins i tot ara es pot anar a
visitar.
Cap al segle I aC els romans varen “passar” per les nostres terres i fundaren la tant coneguda Baetulo, on actualment es troba el barri de Dalt la Vila, i que ha deixat empremtes com les situades al Museu, o la casa del carrer Lladó
(reconvertit en museu), i restes d’un teatre fins i tot al carrer de
les Eres. De fet tot constructor que li demanen fer una obra a Dalt la
Vila comença a tremolar perquè sap que al final sortiran troballes i li
pararan el treball durant un període de temps...
L’aparició d’aquest
nucli urbà fa que es comencin a construir les vilae romanes als voltants que amb els anys passarien a ser masies.
Durant l’època medieval no va créixer molt, sent el seu eix de formació l’església de Santa Maria (1.112
dC), tot i que van succeir a la ciutat coses molt importants per la
història de la humanitat, doncs va ser al monestir d’estil gòtic de Sant Jeroni de la Murtra
on Cristòfor Colom va tenir el vist i plau dels reis catòlics per fer
el viatge a les Indies, i que no va aconseguir el que esperava, sinó
molt més, el descobriment d’Amèrica. Encara que el pobre va morir sense
saber que havia descobert un nou continent... però això és una altra
història. I també va ser aquí on va ser rebut pels propis reis a la
tornada del primer viatge.
El
monestir va ser fundat l’any 1416. Va anar creixent durant el segle XVI
i després es va anar mantenint fins la desamortització de 1835.
Aconsello fer una visita un matí, doncs és un tresor amagat. http://www.lamurtra.cat/
De fet existeixen diverses ermites a prop com ara la de Sant Climent s.XVI-XVII, o Sant Onofre XIII-XV.
Cap
al segle XVIII a Badalona es comença a diferenciar entre la vida urbana
(al centre del municipi) i la rural (al voltant). Moltes de les villes
romanes passaran a ser cases senyorials i les altres de fortificacions
per protegir-se de les incursions dels pirates.
Entre d’altres hi ha aquestes masies senyorials:
Torre Vella. (Pça Barberà sXVI-XVII). Actualment seu de l’escola Cultural.
Bé cultural d’interes nacional. D’estil historicista.
Edifici
residencial ha estat modificat dins un estil historicista però conserva
un portal renaixentista del sXVI on s’hi pot veure l’escut familiar. A
l’interior es conserven elements gòtics i un mosaic d’època romana
trobat en un camp de conreu de la finca.
Masia Can Canyadó. Originaria
de finals de s.XV i reconstruïda els s.XVI i XVII, declarada monument
històricoartístic el 1974, bé cultural d’interès nacional.
Masia Can Cabanyes. Del segle XVII, tot i que el seu aspecte correspon a la reforma i ampliació del sXIX.
Quan
era petit anava a la biblioteca que hi havia dins i em deixava ben
impressionat per la seva grandesa, tot i que quan un creix les coses
deixen de ser tant grans.
Masia Can Boscà (s.XIX)
Masia Can Barriga (s.XVIII)
Fora del centre de la ciutat ens podem trobar molt més allunyat:
Torre Menna (Pça Trafalgar de s.XIX)
Can Banus (c/Muntaner de sXVIII)
Can Ferrater al barri de Canyet (sXVI-XVII)
I les fortificades com ara:
Castell de Godmar (s.XIII-XV)
El segle XIX
Fins
a mitjans del segle XIX l’economia a Badalona es basava en
l’agricultura i sobretot a la pesca, quan un moviment massiu
d’immigració de l’interior de Catalunya va fer que creixés la demografia. Amb
aquest augment d’habitants la ciutat també va créixer, amb la creació
de nous carrers i la instal·lació de noves fàbriques a la ciutat (al
voltant de la Plana i la riera de Canyadó) que va aconseguir el títol de
Ciutat el 1897. Aquesta millora de l’economia també va ser en gran part
gràcies a l’arribada del tren a Badalona, situat al mig del primer
trajecte de tren de la península, Barcelona-Mataró.
De
la mateixa manera que Barcelona amb el pla de Cerdà de crear un
Eixample, Badalona també va créixer. És en aquest moment quan apareix la
figura d’en Joan Amigó Barriga,
el nostre “Gaudí” particular. Un arquitecte nascut a Badalona i que va
projectar la majoria de cases senyorials que ens trobarem en aquest
blog, i que eren encarregats per la burgesia badalonina (empresaris
industrials, comerciants, etc).
Diuen
que pels gustos els colors. Però jo em quedo amb una frase meva: pels
gustos, el modernisme. Més que arquitectura, és un moviment cultural,
amb una expressió artística a través d’edificis, de mobiliari, de joies,
cartells, etc.
Però
ens quedarem amb el moviment modernista a Badalona. Com deia, en Joan
Amigó Barriga va dissenyar diferents edificis a tota Badalona, com ara:
Primera època 1888-1910, en plana efervescència modernista:
Casa Pavillard (Martí i Pujol 23. 1906). Catalogada com a Bé cultural d’interès nacional (BCIN)
La
meva favorita. Sempre m’han agradat molt i és considerada l'obra més
representativa de l'arquitectura de Joan Amigó i, per extensió, del
modernisme badaloní. Va ser edificada el 1906 per a residència de
l'industrial Enric Pavillard, gerent de la fàbrica Lorilleux. Va
ser declarada monument històricoartístic el 1981. Està projectada amb
dos cossos juxtaposats que enllacen, en façana, amb una tribuna
poligonal de ferro i vitralls policroms. És força interessant el forjat
de les baranes, obra del manyà Puig, conegut com el manyà sord. L'acabat
del parament és d'estuc amb imitació de carreus i esgrafiats florals
recorrent les obertures i sota el ràfec molt pronunciat del cos
principal.
Escola dels Germans Maristes (c/Temple 15-19. 1901-1903)
Per tots aquells que hagin estudiat als Maristes els hi sonarà molt...
Casa Clarós o Cal Tanet (Pietat 12. 1905)
Casa Miquel Badia o Ca l’Eco (Sant Pere 4. 1907)
Casa Enric Mir (Martí i Pujol 45-47. 1908-1909)
Davant el meu col·legi de tota la vida i sense saber res...
D’una època posterior son:
Casa Gallent (c/Temple 27. 1924)
Un edifici que des de petit m’havia sorprès per la seva grandiositat.
Casa Pere Busquets (c/Temple 25. 1912)
L’edifici del davant i que actualment s’està restaurant.
Casa ca l’Amigó (c/Gaietà Soler 1. 1916)
Un altre edifici que ha estat utilitzat com a escola.
Coneguda
també com casa Jaume Botey, és una gran casa amb jardí restaurada
modernament per ser la seu de l'Hospital de Badalona. En aquesta obra,
del 1916, Amigó manté l'esperit modernista en una composició asimètrica
que adopta un aire casteller amb la presència de dues torres, una de
cilíndrica amb coberta cònica i l'altra rectangular, amb coronament
emmerletat, i gual que la tanca del terrat
Casa Planas (Martí i Pujol 188. 1917)
Una casa que sempre passo pel davant seu al sortir del metro i pujar cap a casa, sense saber res...
Molts d’aquests edificis es troben molt a prop entre ells, trobant-se la majoria d’ells al barri de Dalt la Vila.
D’altres en canvi es van començar a construir al voltant de la plaça de la Vila:
Casa Prat (c/Mar 15. 1923).
També
se la coneix com Casa Ventura. En aquesta obra , ja allunyada del
període plenament modernista, és l'esgrafiat l'element protagonista,
tant a la planta baixa, on adopta formes geomètriques, com a la resta de
la façana, on serveix per emmarcar les obertures, amb un motiu floral
al centre, sota uns medallons on hi figura l'any. Tanmateix, l'alè
modernista es deixa sentir en la policromia dels mosaics a la llosana
dels balcons. El capcer que corona la cornisa, amb motlluratge
esglaonat, evidencia la influència de l'art déco.
Casa Gafarel·lo (c/Enric Borras 18. 1921-1923)
Casa Matamala (Santa Madrona 28. 1888-1910) d’en Joan Amigó Barriga.
En Joan Amigó Barriga es va atrevir fins i tot amb la construcció d’una església:
Església de Sant Josep (1920) d’estil historicista
Edificada
el 1920, aquesta obra d'Amigó s'allunya dels seus plantejaments
modernistes de primers de segle i està concebuda en un estil vagament
historicista, amb un campanar de torre, de planta rectangular, acabat
amb merlets, del qual emergeix el campanaret. El temple té tres naus amb
creuer i cripta sota el presbiteri. L'acabat de les façanes és tot ell
de maó vist.
I d’una Industria:
La Llauna (Indutria/Sagunt. 1888-1910). Ara un col·legi
Anís del Mono. (1906-1919).
Juntament
amb la Penya un dels patrimonis de Badalona. Actualment es pot fer una
visita guiada per la popular destil·leria fundada per Josep Bosch el
1868.
I fins i tot amb un panteó, el de la pròpia familia Bosch.
El
senyor Amigó Barriga no tenia el monopoli a Badalona, doncs altres
edificis van ser encarregats a diferents arquitectes, molts d’ells sent
de diferent us al residencial:
Casa Agustí (Pep Ventura 33-35. 1893) del gran Lluís Domènech i Montaner, arquitecte d’entre d’altres del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau.
Molts de nosaltres el coneixem per ser un restaurant i per haver-ne menjat pernil del bo.
Es
tracta de la casa de l'enginyer Eduard Agustí Saladrigas. Voltada d'un
jardí tancat amb una original reixa, la casa utilitza el maó vist com a
material dominant. L'element més característic és la torratxa cilíndrica
i la tanca emmerletada del terrat.
Casa Cascante (Canonge Baranera. 1901) d’estil historicista de l’arquitecte Aureo Bis Mas de Xarxars.
Casa de la ciutat (Pça Vila 1. 1877) de Francesc de Paula Villar Lozano, i d’estil Eclecticisme.
No podríem passar per alt la casa de la vila, ara tant coneguda a tota Espanya.
Estació (1899) de Salvador Soteras i Taberner.
Molt semblant a moltes estacions del Maresme és la principal imatge que veuen molts de la nostra ciutat quan viatgen en tren.
Teatre Zorrilla (Canonge Baranera 17. 1868) ideat per Jaume Botey, que ha estat rehabilitat per Joan Bosch i Agustí el 1999.
Va de mercats...
Mercat Maignon (Pça Maignon. 1899) de Pere Falqués Urpí.
Mercat Torner (Torner/Güell i Ferrer/Providència. 1924-1926) d’en Josep Fradera Botey, un altre arquitecte que va treballar molt a Badalona.
La Rambla
urbanitzada el 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal que va
fer també la casa de la ciutat, aglomera també diversos edificis com
ara:
Casa Pere Tejedor (Sant Joaquím/Mar. 1919)
Ca l’escanyaralets (Rambla 5. 1888-1910) d’estil Eclecticisme i d’en Joan Baptista Pons Trabal.
Actualitat
Després
de la guerra civil espanyola va arribar a Badalona una altra onada
d’immigració, aquesta vegada provinent d’arreu d’Espanya, cosa que va
fer l’expansió de Badalona fins als límits que avui coneixem.
Els
edificis varen passar a ser simplement residencials sense cap ànim
d’ornamentació, tot i que de vegades es construïa algun de gran valor.
De fet a Badalona tenim un edifici que ha guanyat el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe
el 1992, i no és altre que el Palau Municipal d’Esports projectat pels
arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, i que va ser subseu olímpica
en Basquetbol i que va veure jugar el mític Dream Team americà.
Aquests
i molts altres son els edificis que ens trobem sovint i que ara sabem
una mica més d’ells. Recomano agafar una tarda i perdre’s pels carrers
de Badalona admirant els estils diferents dels edificis que conformen la
ciutat.
Port Esportiu i Pesquer de Badalona
Una nova gran porta de la ciutat, de la Badalona més marinera. Els primers vaixells hi van atracar, l'abril
del 2005.
AJUNTAMENT DE BADALONA (EDIFICI VIVER)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada